La còla Aprene 1 foguèt pertocada pel tèxt de Clamença.
Pasmens trapam qu’es plan interessant de partejar aquelas questions.
Clamença es una anciana Calandrona e tanben escolana del sistèma classic francés.
Son tèxt nos buta a questionar las angoissas escolaras.
La còla Aprene 1
Angoissa scolara
D’ont sortís ?
De qué fa aquí ?
Per de qué l’escolaritat es facha d’angoissas ?
De qu’i fasèm ? De qué ne fasèm ?
Son vistas coma d’excepcions ? D’anormalitats ?
O de normalitats ?
Se’n parla d’aquò ? Se sap ? Es compres ? Es partejat amb totes los que lo sentisson ?
De qué se’n fa de tota la pression per aquò ?
Per de qué l’escolaritat es sinonim de concors, d’exigéncia, de correguda, de ritme, de depassament de se ?
De « challenge » perpetual ?
Per de qué aquestas escomesas, aquestas empachas se multiplican a mesura que l’escolaritat avança ?
Cossí se fa que se’n vei pas la fin ?
Per de qué son vistas coma d’empachas ?
I a un moment que ne sèm vertadièrament desliurats d’aqueles pes que frenan çò que sonam lo percors escolar ?
I a un moment dins la vida que s’i doblidan aquestes traucs dins las alas ? I a un moment que s’i pòt volar, per dessús de las escòlas, dels contraròtles e de las ànsias ?
Per de qué l’escolaritat resuma la vida ? Lo percors ?
L’escolaritat, la resuma la vida ?
Per de qué la vida deuriá èsser un percors ?
Per de qué los percorses se comparan ? Devon èsser mesurats, ordenats, melhorats ?
D’ont sortís la cerca d’una vida melhora ? D’una escolaritat melhora, d’una nòta, d’una color o d’una apreciacion melhora ?
A de qué servís tot aquò ?
Per de qué las empachas empachan ? Per de qué las empachas lagúian ?
A de qué servisson las inquietuds ?
La question aquí es pas de las rasons fisiologicas de l’estress, nimai de sos efièches, mas de las paurs, las crentas, las incertituds vertadièras. Las que duran, una vida tota, o çò que sembla una vida tota.
D’ont sortisson las tropeladas de desreis que s’encadenon, que s’arrestan pas ?
Cossí se pòt dire qu’aquò permet de se depassar, coma s’èra fach exprès ?
Cossí l’escolaritat pòt èsser facha de confusions e de penas ?
E cossí mena a de confusions e de penas aital ?
Es aquò lo ròtle de l’escòla ? Foguèt pensada aital ? Son aquelas las espèras de l’escòla ?
Es per aquò que de monde cerca quicòm mai, un autre biais de far l’escòla ?
Se pòt trapar quicòm mai ?
Es de tot aquò que naisson los besonhs de se sentir autre, original ?
Es d’aquelas paurs e confusions que nais lo besonh de sentir las originas, las rasigas ?
De sentir qu’es possible de s’afranquir dels traucs dins las alas, dels contraròtles e de las ànsias ?
De sentir que se creisson las brancas.
Per de qué me pausi totjorn tant de questions ?
Clamença SALFATI