L’isla de Maïòta, chafrada «l’isla aus Perfums», es dins l’ocean Indian, entre l’isla de Madagascar e l’Africa, a l’entrada dau canau dau Moçambic. Aparten a l’archipele de las Comòras. Lo chap-luòc, la prefectura e la mai granda vila de Maiòta es Mamodzon.

L’isla de Maiòta (375 km²) se compausa de doas islas principalas : Granda-Terra e Petita-Terra emb un vintenat d’islòts. Granda-Terra a la forma d’un chavau de mar que n’es son simbòu. La capitala « Mamodzon » s’i tròba. Petita-Terra compren l’islòt de « Pamandzi » e lo rochier de « Dzaodzi », reliats per una diga chafrada lo «baloard daus Chancres». Lo chap-luòc es « Dzaodzi ».
En 1982, lo despartament adoptet las armas de l’isla.

Las colors utilizadas son las dau drapeu frances, lo creissant es lo simbòu de l’islam, las doas pitas flors d’ « ilang » rapelan la flòra de l’isla. La siloeta de l’isla se trapa per los dos chavaus de mar. Los mots «Ra hachiri» en mahòre vòlen dire « Sem conscients ».

La populacion es estimada per l’Insee a 280 000 personas en 2020. Los Maores es l’etnia principala emb pròche de 60 % de la populacion en 2004. Lo shimaoré es la lenga parlada per 70 % de la populacion. Qu’es una lenga banton que ven dau Sud d’Africa coma las autras lengas que se parlan sus l’archipele de las Comòras.

Istòria

Los prumiers abitans de l’isla de Maiòta fugueren daus pòbles swahilis, originaris d’Africa de l’Est, en particulier de la pròpcha Tanzania. Los swahalis eschamnheren emb los pòbles musulmans que venián de l’Orient-Mejan.

Los Fani, dinastia musulmana dominet l’isla entre los segles XIII e XV. L’isla devenguet un sultanat vers 1470. En 1566, la prumiera mosquéia se bastiguèt a Maiòta dins la vila de « Tsingoni ».

Pendent lo periòde de las grandas descubertas maritimas, en 1503, l’isla es descuberta per los portugués e baptejada Maore. A l’epòca, los Europencs l’eschivan.

Aus segles XVIII e XIX l’isla sufret de las atacas e de las invasions venent de Madagascar. Puei de malgachs immigreren a Maiòta, l’ancian rei de Madagascar Andriantsoli devenguet lo sultan de Maiòta. Vendet l’isla a la França en 1841. Alaidonc, l’isla devenguet una colonia francesa. A la fin dau segle XIX, Maiòta se juntet a la colonia de Madagascar emb las autras islas de las Comòras. Au moment de la decolonisacion, las Comòras devengueren autonòmas pendent que Maiòta vòuguet demorar francesa. Qu’es non mas en 2011 que l’isla deven oficialament un DOM frances.

Administracion

Lo governament de Maiòta compren un conselh generau de 19 membres elegits au sufratge universau e un poder executiu constituat d’un prefet, d’un deputat a l’Assemblada nacionala e d’un senator. L’isla de Maiòta es partejada en 19 cantons e 17 comunas. Chaduna es administrada per un conselh municipau presidat per un maire elegit au sufratge universau. Un tribunau de prumiera instancia, un tribunau superior d’apelada e un tribunau administratiusiejan a Maiòta.

Populacion

La populacion maoresa ven d’un metissatge e de l’immigracion : la mage part daus abitants son d’origina swahili, banto e malgach. La comunautat indo i es tanben importanta.

La societat maoresa es matriarcala es a dire qu’es mai que mai dominada per las femnas.

La majoritat (95%) de la populacion maoresa es musulmana pr’amor que l’isla fuguet un sultanat es a dire menada segon los ensenhaments de l’islam.

L’islam es demorat plan present dins la vida daus maores en particulier dins la lei : la poligamia, entre autres, i era autorizada. Emb l’ordonancia dau 3 de junh de 2010 es einebit d’aver de noveus maridatges poligamas, los qu’existan demòran. Qu’es lo resultat dau passatge a l’estatut dau despartament d’otramar : la lei francesa s’aplica progressivament dins l’isla. Lo tribunau dau cadi, jutge musulman, es mantengut, mas vai servir a balhar son eivis : podra pas mai anar contra la lei francesa.

Immigracion

En març 2018, los immigrats son prep de la meitat daus adultes. La quasi totalitat daus estrangiers son comorians. Maiòta subís una immigracion clandestina importanta : un abitant sus tres es un estrangier en situacion irregulara. Chasca annada, 25 000 a 30 000 personas entran e 18 000 a 20 000 son tornadas a la frontiera. Venen mai que mai d’Anjoan. Prenen de las barcas que se sonan kwassa kwassa per far los cent quilometres entre l’isla d’Anjoan e Maiòta. Mas son nombros a i morir : quela mar entre las doas islas es lo mai grand cementèri marin au monde.

Escòla

Los dròlles dins lo primari seguen los cors de l’escòla coranica en arabe e los cors de l’escòla comunala en frances. Ilhs començan en araba lo matin e perseguen en frances l’apres miegjorn. En generau, los dròlles coneissen gaire lo frances avant de ribar au colegi que l’ensenhament s’i fai non mas en frances. Apres lor bachilierat, pòden venir en metropòle per far daus estudis superiors emb un esistema de borsas finançadas per lo Conselh Generau. Mas lo frances es una segonda lenga per los dròlles escolarizats. Saben pas escriure lor lenga mairala. Son demotivats per l’ensenhament prepausat o pus leu importat de França sens que siá adaptat. Los dròlles se senten coma daus estrangiers dins lo pròpre país.

Ma bela filha, nascuda a Maiòta, venguet en metropòle i a cinc ans, aviá dietz e nòu ans e una dròlla de tres ans, nascuda alai maitot. L’autre jorn, li contei l’istòria dau senhau a l’escòla publica per obliuar los escolans locutors occitans a parlar frances. Alaidonc, m’expliquèt qu’èra sovent que se fasiá punir au collegi non mas per que li ‘ribava de dire de mots en lenga regionala… L’an passat, Pòle Emplec la convidet a far una formacion : aceptet una formula emb mai d’un estagi en entrepresa, çò que fasiá aviá de sens. Dempuei son arribada, participa activament a una associacion que s’entraina per prepausar de maridatges tradicionaus a las familhas que lor demandan. Sa sòr demòra dins la mesma vila. Aguèt un dròlle e los servicis de la PMI li disseren que per l’ajudar a parlar que li faliá parlar en frances e nonmas en frances. Donca, lor demandan de lo desraisar, per que sos parents son dos maores que parlan shi maòre e frances !

Quauquas tradicions

M’biwi

Las danças e los chants prenen una plaça importanta dins la cultura maoresa. Demest las danças reservadas aus òmes, se tròba lo dahira, ceremonia religiosa coma lo m’rengué qu’es una targa entre jòunes. Lo debahh es una dança religiosa reservada a las femnas que chantan las lauvenjas dau profete. Las femnas se tròban maitot per lo wadaba o dança dau pilon. Lo m’biwi es dançat per las femnas a l’enchaison daus maridatges. Lo nom designa los dos bocins de bois que son en generau en bambó. Son tustats l’un contra l’autre per acompanhar las dançairitz. Normalament quela dança es reservada a las femnas maridadas. Per la festa nacionala a Mamodzon, las diferentas formacions daus diferents vilatges fan una demonstracion.

Las femnas se sietan per pitits gropes. Son bilhadas d’una « rauba » de teissut imprimat, lo salova. Pòrtan lo kishali, un colet sus la testa o sus l’espanla. Quauquas dançairitz se fan un masque de beutat lo m’sindzanò. Se levan doas per doas e se fan fàcia. Lors braç escartats, fan daus movements de lor ancha de mai en mai regdes. Pendent que las femnas sietadas baten la cadéncia en clapar los bocins de bois.

Per chabar aquel article, veiquí la presentacion que nos faguet Tadjidine un daus estudiants qu’aviá en 2018 : lo m’tsindzanò :

Es un mejan eficace per preservar la beutat femenina, luchar contra la chalor e lo solelh. ©WassnaWassCom

Es fabricat a partir d’ una peira corau especiala (bwé la M’tsindzanò), ben talhada seguent la fòrma desirada. https://img.over-blog-kiwi.com

Per obtener la pasta sufís de botjar un pauc d’aiga sus la peira e de la fretar emb lo bois de sental (M’ri wa M’sindzanò) en far daus movaments circulars de las doas mans.

Monica Bissay