A Japon, los cerièrs (subretot lors flors) son fòrça presats. Lo mot japonés « SAKURA » designa las flors d’aquel arbre. Dins aquel païs, de la fin del mes de març cap a la fin de lo de mai, segon las regions, las flors i son a acabar d’espelir. Dins de pargues bèls podèm alara véser de centenats d’arbres ròses. Triga als japoneses lo moment de « l’HANAMI » es a dire la contemplacion dels cerièrs en flors.

La flor de cerièr es bravament utilizada dins l’art japonés dempuèi plan de decennias. Segon la tradicion bodista, la brèva beutat de las flors simboliza la natura efemèra de la vida. Uèi, anam doncas véser amassa cossí representar las sakuras a l’ostal e/o amb la classa.

Lo material per una persona :

  • Un fuèlh espés rectangular (de 30 cm per 60cm)
  • De tinta negra de china
  • 1 pòt de veire
  • De pintura ròsa + de pintura blanca
  • De papièr de seda ròse
  • Una botelha d’aiga petejanta ( perque la basa pòrta de relèus)
  • Una escudèla
  • De pega
  • De bastons de 30 cm de longor e de 1 centimètre de diamètre al maximum (crompats dins una botiga d’arts manualas o trapats per òrt)
  • De cordilh
  • Un cairat de papièr « classic » de 20cm de costat

Debanament :

  • Vojar de tinta negra de China dins un pòt
  • Començar per pintrar la branca de cerièr. Cal doncas prene lo pincèl, e dessenhar, del biais que nos agrada una branca de cerièr e sas ramificacions. L’espessor es a l’agrat de cadun, lo nombre de ramificacions tanben. Es doncas important de pas mostrar d’exemples als mainatges, per fin de daissar córrer lor imaginacion sens constrenchas.
  • Un còp que la branca es seca, ven lo moment de representar las flors. Cal causir (o far una mescladissa) entre la representacion amb de pintura e la amb de papièr de seda.
  • Amb la pintura : mesclar dins l’escudèla de pintura ròsa e de pintura blanca. Puèi trempar la basa de la botelha dins la pintura e far d’emprentas a l’entorn de las brancas. Aital vos traparetz amb los petals de cerièr, mancarà pas que d’apondre un punt de pintura ròsa al mièg, amb lo det o un pincèl.
  • Amb lo papièr de seda : lo cal decopar a la man en tròces (mai o mens de 5cm de costat) e los plegar en pinçant per far de volum. Depausar un pauc de pega a l’endrech que i volèm pegar la flor e la pausar. Apiejar leugièrament per fin de pas esquichar lo volum. Far aquela operacion tant de còps que volèm de flors.
  • Daissar secar la pega e la pintura
  • Per poder acrocar aquel dessenh, es possible de s’ajudar del baston, de la pega, del papièr cairat de 20cm de costat. Primièr, cal plegar lo cairat en dos. Puèi botar de pega del costat « dubèrt » per fin de juntar los dos fuèlhs. Normalament vos trapatz amb una mena de marga de papièr.
  • Esperar que seque puèi pegar la partida pegada de la marga (e non pas la partida plegada) sul naut de l’esquina de l’estampa.
  • Esperar que la pega seque
  • Passar lo baston al dintre de la marga, lo daissar despassar de cada costat de la marga.
  • Decopar un tròç de cordilh de mai o mens 40cm de long.
  • Nosar lo cordilh a las doas extremitats del baston. Es aital possible d’acrocar l’òbra ont nos agrada, amb un simple clavèl per exemple.

A Japon, existís un biais de far d’òbras artisticas que se sònan « estampas ». Son de gravaduras sus de fusta. Representan mai que mai de scènas e subjèctes qu’agradan a la borgesiá : lo teatre, las polidas femnas, los luchaires de sumò, la natura, las creaturas fantasticas … Per gardar aquela tecnica de gravadura, seriá possible de cavar una branca de cerièr dins de linò per far de linògravadura. Bastariá pas que de pegar de flors de papièr de seda o de ne tamponar amb l’ajuda de la botelha !

Aqueste trabalh sul cerièr se poiriá acompanhar de sesilhas a prepaus dels Aikús, los poèmas japoneses de tres vèrses e 17 sillabas. Tractan plan sovent de natura, de sasons e de beutat. Seriá doncas possible de far un trabalh d’escritura d’aikús o de revirada d’aikús del francés cap a l’occitan.

Ne vaquí tres exemples :

A l’entorn de nautres
lo mond es pas mai que
de flors de cerièr
Revirada de l’aikú de Ryôkan

Las flors de cerièr
pichons enfants que cridan
passar pel ròse

Aiga verdenca
Rebat de cerièrs en flors
Luènh, lo bruch d’autòs

Garcia Cloe